miércoles, 21 de marzo de 2012

A6 Albert Herrera

Les productores Cartel i Grupo Ganga són les responsables de la sèrie Cuéntame, que s’emet a Televisió Espanyola des del 2001. El producte audiovisual ha estat un èxit, no només per les històries entrellaçades dels protagonistes (una família de classe mitjana de les afores de Madrid) sinó per la seva concreció en termes de recreació històrica i la seva documentació fidedigne a la realitat. El primer pas per aconseguir una bona sèrie i sobretot una bona documentació va ser reunir informació gràfica i textual de l’any 1968. Fotografies, premsa de l’època, llibres i altres documents van ser catalogats per ser utilitzats posteriorment. A partir d’aquí, l’equip va recopilar informació audiovisual, i és quan va començar a realitzar feines de documentalistes. Calia trobar, gestionar i donar sortida a la documentació procedent de TV, ràdio i publicitat. Altres feines relacionades van ser: mostrar imatges als guionistes, digitalitzar documents sonors de l’època, aconseguir imatges pels crèdits...
En aquest text, però, Elena de la Cuadra se centra en la gestió d’imatges en moviment. Destaca que sense les imatges que TVE no haguessin pogut fer la sèrie que van fer. A continuació descriu el procés de selecció d’imatges i continguts de l’època: quan arriba la cinta cal fer el minutatge, els documentalistes seleccionen els vídeos més representatius del temps que es desitja recrear, els més curiosos, els que s’utilitzaran a la sèrie amb seguretat i els que serviran com a recursos. A partir del guió, es busquen les imatges de l’època més adients. Si no s’utilitzen per aquell capítol concret es guarden classificades per tal d’incorporar-los a un altre capítol.
Tot el procés de documentació ha d’estar rigorosament revisat per tal que la sèrie no cometi errors de lapsus temporals ni històrics. Tot plegat, és un procés complex i necessari per la realització d’aquesta sèrie d’èxit.

El paper de la documentació en la confecció de productes comunicatius, sigui quin sigui el seu format és primordial. Sense una aproximació històrica dels temes que es volen tractar, el resultat final perdria veracitat. Ara bé, és molt important que el procés sigui fet amb rigor i amb meticulositat. Sense això, el producte cauria pel seu propi pes perquè la realitat que es vol mostrar no coincidiria amb el que realment va passar. No pot haver-hi descuits ni mala praxis, sobretot si es vol aconseguir un contingut de qualitat. La feina de documentació a la sèrie Cuéntame compleix les tres funcions de la documentació en la comunicació. La funció de creativitat apareix quan els cercadors i gestors de la informació ajuden als guionistes a confegir una història o part d’un capítol. Pel que fa a la rendibilitat, de ben segur que el contingut arxivat servirà per altes feines que les productores de la sèrie. Potser no d’aquí pocs mesos, però és provable que d’aquí uns anys pugui ser d’utilitat, no només per productes de les mateixes empreses, sinó també per vendre’l a una altra. La qualitat també s’hi veu reflexada, ja que la documentació complementa el producte, verifica l’argument i la informació que s’hi dóna, de la mateixa manera que el dota de credibilitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada