A6

Albert Herrera

Pablo Ramírez

T2

1.

La sèrie Cuéntame fa 10 anys ja que s’emet a TVE. Aquesta producció requereix un gran treball de documentació ja que és una sèrie històricocostumbrista ambientada en els anys del final de la dictadura franquista fins als anys de la transició.

La feina de documentació està molt repartida. Hi han molts treballs a fer però aquest escrit es centra en la gestió d’imatges en moviment, segons l’autora, el més apassionant de tots. Els encarregats de dur a terme aquesta tasca disposen d’un molt bon equip. Sobretot, l’autora destaca l’ordinador que tenen i el software que empren.

La principal font de documents són els arxius de TVE. D’aquests arxius es fa una primera recerca anomenada “búsqueda sin petición previa” en la qual s’agafen arxius sencers (per exemple pel·lícules senceres) que puguin interessar. Immediatament després, segueix una recerca més acotada de la qual acaben sortint els talls concrets de les imatges que acabaran apareixent a la sèrie.

Si no se’n pot extreure un material adequat, la recerca pot fer-se a altres fonts com poden ser altres filmoteques d’altres països.

Després d’analitzar les imatges degudament amb els instruments adequats, aquestes imatges són enviades als actors i als guionistes. Les necessiten per poder realizar adequadament les seves tasques, ja que per exemple, l’actor estarà veient (encara que no es vegi en pantalla) en el moment de l’actuació l’escena recopilada i el guionista necessitarà saber què ha d’escriure per fer reaccionar al personatge d’una manera o altre.

Totes aquestes imatges son utilitzades en diferents moments de la sèrie. Tant en les cortinetes, com en les imatges que veuen els personatges en el moment en què actúen.

Aquest treball comporta una rigorusitat que s’ha de respectar. Per exemple, quan no hi ha imatges d’arxiu i el documentalista ha de falsejar la realitat o quan s’ha de mencionar algun personatge que encara és viu.

En definitiva, per realitzar aquesta sèrie cal un gran treball de documentació.

2.

Considero que el treball dut a terme per aquests professionals és excepcional. En aquest cas concret, el paper del documentalista és fonamental, ja que la sèrie és de caràcter històric. I no només en el relatiu al tema tractat a fons en aquest article (la gestió de les imatges en moviment), sinó en tots els altres àmbits pels quals es necessita la feina del professional de la documentació. La decoració, les costums, les vestimentes etc... segur que han estat treballades abans d’emetre’s l’episodi.

També podem observar que el treball de documentació en aquest cas és molt visible, ja que la gran majoria dels elements que apareixen a la sèrie és molt probable que no existeixin i per tant ha d’haver-hi un treball de documentació per poder reconstruir el més fidelment  la realitat de l’època.

Ja per acabar, esmentar que el treball de documentació a Cuéntame compleix les tres funcions de la documentació en la comunicació. Compleix la funció de qualitat ja que complementa el producte principal, li dona credibilitat i verifica la informació que allà s’hi exposa. A més, també compleix la funció de creativitat preparant amb una investigació exhaustiva el producte final. Pot ser el que no acaba d’acomplir del tot seria la funció de rendibilitat, ja que el treball realitzat és molt específic, està molt dirigit a un producte com el de Cuéntame i suposo que no es deu poder aprofitar massa per altres àmbits.